La universitat privatitzada

La veritat: entenc poca cosa de tot aquest procés que s'està duent a terme sobre la privatització de la universitat. Pero lo unic que me saben explicar és que treure's un titol de grau sera mes car, i per fer de professor s'haurà de pagar un master, i que les titulacions s'han de justificar per les possibilitats d'accés a una professió que ofereixen. Així que es això el que aquí entenc com a privatització de la universitat. 

Contra la privatització de la universitat. La universitat ha estat sempre un lloc de niños bien, ho hem d'admetre una mica. Desde el moment de la seva creació i, ni tan sols als nostros dies, se pot considerar que hagi estat realment publica. Publica vol dir publica, es a dir, oberta a tothom. Que tan sols es requereixin els coneixements per adquirir una titulació universitaria es una utopia que mai s'ha vist realitzada. Deixant de banda el que s'ha d'invertir en trasport, manutenció i totes aquestes despeses que els estudiants afrontam dia a dia, gairebe, ineludibles (no som intelecte pur, tenim un cos sotmès a unes lleis físiques espacio-temporals), ningu se lliure de les taxes oficials. La universitat es privada. El rol de la vida profesional no permetria que enginyers que han obtingut el seu titol sense pagar, només estudiant i aprenent de bona gana sense le presió de que aquest es el darrer curs que me pagaran es papas abans de fotrem al carrer com torni a suspendre, accedissin als seus llocs de feina. I son sa gent que te dobblers, la gent que te poder. 

La universitat orientada cap al coneixement i la investigació no es mes que una burda fantasia, al menys a nels nostros temps del capitalisme. I no oblidem que si en altres temps ha existit una Universitat tal del Coneixement (i no de la Profesionalitzacio) ha estat només a l'abast de les persones més ben posicionades de la societat. Perque la gent ha viscut sempre subordinada a aquestes lleis fisicopsicologiques. Si no tens dobbers per menjar, el discurs del mètode t'importa poc. La universitat del Coneixement seria oci, el nego-oci seria la Universitat de la Profesianalització. Aquest espai on la investigació i el coneixement reclamen ser privatitzats per uns pocs elegits previlegiats que mantenen lluny de la gent el seu coneixement per tal de poder vendrel a l'estat i ser subvencionat. I si no poden fer tot aixo, al menys ser profesors de baxillerat. 

Anam a sa universitat perque volem una feina. Val els filosofs som un poc extranys. En general la gent de humanitats i aquestes coses som un poc extranys i reclamam que l'estat ens subvencioni el nostre temps d'oci dedicat a estudiar la Critica de la Rao Pura. Que ens deixi al menys fer de profesors en acabar, que si som un poc insistents arrivem a agafar una plaça com a investigadors de la mateixa universitat i un dia publicar un llibre, un article revolucionari (pels altres investigadors com noltros, clar) i qui sap si un dia aconseguir una catedra de la qual no ens puguin fotre fora en tota sa vida. Reclamam que això sigui barat. 

No se, jo ho veig contradictori. Estam dins aquest rol. Demanam que sigui barat, per poder-ho aconseguir tots segons el que estudiis, i no segons el que puguis pagar. Pero si ho volem, es nomes perque no ho pot aconseguir tothom, pels dobbers i la qualitat de vida privada que ens donaria. Mes que per la ilusio de fer arrivar al mon els nostres coneixements. Si la plaça per la que competim s'aconsegueix nomes pel nostre coneixement no ens direm mai el que sabem o entenem o creim sabre, estarem ja dins la privatitzacio. La privatitzacio del coneixement es el primer pas per la Privatitzacio de la universitat. I contra aquest ningu lluita. 

Contra la privatitzacio de la universitat propos la lliberalitzacio dels apunts.